- Millor riure que lamentar desgràcies!
(Frase modificada del Christian)
Què és el que ens motiva? Quines són les nostres aspiracions? Reptes? Conclusions? Ganes!
Fins a on arriben els nostres límits d'autosuperació? Segur que som capaços de fer moltes coses de les que no en som conscients. Tenir uns reptes i voler assolir-los és una cosa ben important en la vida. Et fa treballar i venir ganes de entretindre't de manera que treballant dur aconsegueixes una cosa que et stisfà plenament.
El que més m'agrada és l'esforç per un repte entre persones. El fet de treballar en equip i la cooperació et fan sentir una cosa especial que en poques ocasions he sentit en la vida. Només ho he arribat a sentir de veritat en una plaça, amb faixa i camisa.
Tothom hi té el seu lloc, i és adaptable a la teva mida. Em col·loco i em preparo mentalment. La gent als seus llocs i parlant per a saber com fer el castell millor i més suportable i sobretot per a que no caigui.
Noto les respiracions del meu voltant, la suor del meu baix i els moviments dels que estàn pel meu damunt.
La pressió de tantes persones per a no defallir.
No defallirem, ho aconseguirem.
En prou feines escolto gralles, tot i que estic bastant còmode. Finalitza el castell, una preciosa figura em diuen.
La gent es felicita i l'alegria s'encomana, per a mi és impossible caminar sense un somriure.
Potser semblo una ximpleta tant de riure i tanta alegria desmesurada, però no m'importa.
Assolir la meta, aconseguir el que vull...em fa feliç i somrient! :)
Uns dies desprès, he vist la foto, la foto desde fora de la bonica torre de 9 que vàrem fer.
Tots junts.
Anna.
